Un parell d'exemples

Quan vaig començar aquest blog vaig dir que l’objectiu era aconseguir digitalitzar l'arxiu familiar de pel·lícules en 8mm  i super 8.

El projecte ha anat avançant lentament durant els darrers anys però no n'he publicant els resultats. Això és així perquè no em sembla adequat mostrar les pel·lícules familiars al public en general.

Ara bé, fa una setmana va morir sobtadament el meu pare. Amb 68 anys ningú s’ho esperava i estem tots molt afectats.

El meu pare era un dels principals espectadors del que anava aconseguint, i ara el projecte ha quedat una mica orfa. Per això vull fer-li un petit homenatge i mostrar alguns dels resultats obtinguts.

Així, publico dos exemples per demostrar que aquest telecine casolà funciona prou bé, i també per mantenir el record digital del meu estimat pare.

720p, 8mm (1950's)

720p, Super 8 (1970's)

Llegir més!

Español | English

Captura i control

Ara que la part òptica ja està resolta, aquesta entrada serà la primera dedicada al control i captura.

Com ja vam dir intentarem digitalitzar la pelicula   fotograma a fotograma. El procediment consistirà en avançar la pelicula per exposar un fotograma, digitalitzar-lo, i repetir fins al final. Cada fotograma quedarà desat individualment a disc en un fitxer d'imatge.

La captura no serà en temps real, però aquest és el preu a pagar per maximitzar la qualitat.

Així doncs, cal incorporar un sistema per controlar el projector. Aquesta lògica es pot implementar per software en un PC, i s'encarregarà de controlar motors, sensors i de digitalitzar els fotogrames.

En definitiva, el que estem fent és crear un "robot" controlat des d'un PC, i si és possible, ho farem integrant components robotics ja existents, que puguin cooperar entre ells.

Una família d'aquests components són els que són compatibles amb el BUS I2C (Inter-Integrated Circuit).


I2C Bus logo

El BUS I2C el va dissenyar Philips per interconectar perifèrics i CPU's, i avui en dia forma part de la interconnexió dels components interns de molts dels aparells que tenim a casa, inclosos electrodomèstics, televisors i mòbils.

En particular necessitarem: Un motor, un controlador de motors, sensors infrarojos de proximitat i un adaptador USB per incorporar el PC dins el BUS.

Concretament:

• El controlador de motors "Devantech MD22": Aquest controlador s'alimenta entre 5V-24V i permet controlar fins a dos motors DC de 5A com a màxim cada un. Sols necessitarem controlar un motor.



MD22



• Els sensors IR són els "Line Following Sensor" i el "Single Line Following Sensor" de RoboticsConnection: Aquest circuit incorpora 5 sensors a la placa més dos opcionals externs. Sols utilitzarem un dels externs.

Line Following Sensor

Single Sensor

• L'adaptador I2C és el "Devantech USB-I2C": Aquest adaptador ens permet l'accés al BUS de forma molt senzilla. Sols cal instalar-ne el controlador i es crearà un nou port sèrie on escriure les comandes i llegir-ne els resultats.



USB-I2C




• Un motor DC de 12V, 120rpm, 8.8kg-cm i 1.5A màxim.



GHM-02



• A més, per facilitar el muntatge, ha estat útil el "I2C Expansion Board".



I2C Expansion Board



•  La videocamera ha estat la "Panasonic SD9" (hdmi 1080i, zoom X10), i  la capturadora la "Blackmagic Intensity Pro".

SD9





Intensity Pro

  
I per últim, dir que el llenguatge de programació ha estat el Visual C++.



 Llegir més!

Español | English

"New Kodak Sound 8 Projector"

Per fi he finalitzat la primera pelicula completa.

Es tracta d'una cinta de demostració del projector "kodak Sound 8".

Aquest projector és de finals dels 50's, i devia ser dels primers en donar la possibilitat de grabar la pista d'audio magnètica.

A més de restaurar-ne el color, que estava molt deteriorat, he pogut afegir-hi la banda sonora gracies a la colaboració de "Maggie".

Llegir més!

Español | English

Telecine demo

Després de les qüestions d'òptica, els punts clau ja estan tots resolts.

Per properes entrades, sols quedarà explicar els aspectes de control i captura d'imatges.

Mentre, deixo un vídeo per mostrar-ho tot en funcionament

Fins aviat!

Llegir més!

Español | English

Òptica

Una de les fites bàsiques per poder fer la digitalització és tenir un sistema de captura adequat, en quant a qualitat però també en quant a cost.

L'aposta seria intentar usar, tant com sigui possible, components d'electrònica de consum que, potser ja tenim a casa o tenim pensat tenir.

Una càmera de vídeo HD domèstica, i una tarjeta capturadora per PC, és el mínim necessari.

Una videocàmera bàsica tindria un zoom de x10 amb una distància d'enfoc mínima d'entre 500mm i 1000mm. Un zoom com aquest és insuficient per ampliar el fotograma de la pel.licula de 8mm i el sistema no seria gens compacte.

Per tant, és necessaria una ampliació major i enfocar de més a prop, i com les videocàmeres domèstiques no tenen òptiques intercanviables, caldrà fer algun tipus modificació per adaptar-les al que necessitem.

Existeixen lents accessòries que permeten guanyar en ampliació i reduir en distancia d'enfoc: són les lents de macro o "close-up".

Aquestes lents s'acoblen com un filtre, i permeten obtenir una imatge virtual ampliada quan ens acostem al subjecte a la distancia focal de la lent.


Usant l'Eumig Mark 8 com a projector, no podrem posicionar la càmera a menys de 100mm de distancia del fotograma, ni tampoc col·locar cap component òptic més aprop de 60mm. Així, necessitem una lent d'entre 60mm i 100mm, suposant que tenim una ampliació suficient amb el zoom de x10 de la càmera.

Com a regla general: com més petita és la distancia focal més gran és l'ampliació. Així, caldria buscar una lent de 60mm aproximadament però, com no hi ha lents fotogràfiques al mercat amb aquesta distancia focal, s'han de buscar alternatives.

El que es necessita és una lent que per una banda reculli rajos de llum provinents d'un punt i els emeti paral·lels. Bàsicament això és una lent convexa.

Es diu que un sistema com aquest funciona de forma afocal, ja que no focalitza la imatge en un punt, si no que proporciona un feix de llum que posteriorment ha de ser enfocat.

Hi ha diversos tipus de lents convexes: planoconvexes, biconvexes, doblets acromàtics, triplets... Les lents de més "qualitat" són normalment doblets o triplets acromàtics, així que ens centrarem en aquest dos tipus.

La solució: un doblet acromàtic de 63,5mm (~ +16 dioptries) i un diàmetre de 25,4mm d'Edmund òptics. Altres opcions, a preus molt més econòmics, es poden trobar a surplusshed, però amb menys garanties en quan a la qualitat òptica.

Deixo tres imatges: la lent acromàtica, l'adaptador per muntar la lent, i tot el conjunt.

NT49-780-INK

Adaptador i lent

Adaptador, lent, camera i projector

I també un fotograma capturat:


Llegir més!

Español | English

Segon intent

Com a segon intent, he fet una proba amb una cinta de demostració d'un projector dels 60: el Kodak Sound 8.



L'emulsió s'ha vist afectada pel pas del temps i ha agafat un to vermellós.

Aquest cop he pogut experimentar una mica amb els retocs de postprodució. En aquest cas, per intentar recuperar un color una mica més natural.

Com a mostra, deixo també els segons inicials un cop retocats.



Els defectes de l'inici del vídeo són fruit de la conversió que en fa el youtube. L'original no els té. (He de veure perquè passa això)

Llegir més!

Español | English

Primer test satisfactori!

Ja fa més d'un any que vaig començar aquest projecte i tot just ara he completat el primer test amb resultats satisfactoris.

Com a resum, dir que he modificat el projector per poder capturar frame a frame.

Deixo els primers segons capturats. Els detalls en futures entrades. :)



Els defectes de l'inici del video són fruit de la conversió que en fa el youtube. L'original no els té. Llegir més!

Español | English

Modificant la font de llum (3)

Cal tornar a modificar el sistema d’il·luminació :(

Finalment he decidit que intentaré capturar fotograma a fotograma en comptes de gravar vídeo a temps real.

Per fer ho així, no es podrà comptar amb el motor propi del projector i tampoc amb el sistema de ventilació que porta incorporat.

Sense això, tampoc servirà la bombeta de 20w que, sense ventilació, torna a escalfar massa.

La solució, els LED (Light Emitting Diode) que són a l'hora prou freds i potents.

He triat el Luxeon Star III LXHL-LW3C que dóna 65 lumens a 700mA.

LXHL-LW3C

Per alimentar-lo cal un petit circuit per assegurar el corrent constant de 700mA que es necessita. En aquest cas es tracta del Dialight MLV3C70 que es pot alimentar amb 12V.

MLV3C70 (les polaritats de la sortida han vingut etiquetades a l’inrevés).

I, a més, cal un petit dissipador autoadhesiu, el Aavid Thermalloy 374124B00035G, junt amb un petit ventilador de 12v que tenia per casa.

Deixo unes imatges del conjunt muntat i funcionant:

Dissipador i LED (cal desmuntar el mirall reflector).

Ventilador a la part posterior (cal desmuntar la conducció d'aire original).

Conjunt en funcionament.

Llegir més!

Español | English

Modificant la font de llum (2)

Fent algunes proves he vist que seria convenient tenir una mica més de control sobre la transmisió del motor i sobre la llum.

Originalment el Mark 8 està pensat per que no es pugui tenir la llum completament encesa si el fotograma esta parat, per evitar que es pugui cremar.

El control de parada de la imatge abaixa un filtre per reduir el calor, però també canvia la tonalitat de la llum. A banda, per activar-ho, cal passar per l'estat en que la transmissió està connectada, i és poc pràctic.

Aprofitant que la nova bombeta dissipa menys calor, es podrien fer algunes modificacions per permetre activar/desactivar la il·luminació, al marge de tenir la transmissió connectada.

Els canvis són els següents: (Els cables blaus son els nous)

-Instal·lar un nou cable connectat a un dels contactes de la bombeta (Substituint el connector vermell)

-Instal·lar un nou cable connectat a un dels contactes de la font d'alimentació (Substituint el blanc)

-Instal·lar un interruptor en el nou cablejat.

Ara el moviment de la pel·lícula és independent de la il·luminació. Sols cal actuar sobre l'interruptor.

Llegir més!

Español | English

Modificant la font de llum

Un cop triats els mètodes i el projector, ja es pot anar pensant en tractar algun dels temes pendents. Per exemple, adaptar la font de llum a les noves necessitats.

Els projectors estan originalment dissenyats per garantir una intensitat lumínica adequada per projectar, els relativament petits fotogrames, a varis metres de distancia i amb una mida centenars de vegades superior.

Si el que es vol és registrar-ho directament, sense projectar, la font de llum estàndard del projector resulta clarament excessiva.

A més, es possible que treballem amb velocitats de projecció baixes, i amb una font lumínica tant potent i proporcionalment calenta, hi ha el risc de cremar la pel•lícula.

Així, si és possible, cal trobar una alternativa de menys intensitat però també que generi menys calor.

Originalment l'Eumig Mark 8 està equipat amb una bombeta halògena de 12v i 100W de potencia amb base GY6.35 (Philips 7023).

Com a alternativa, es pot provar amb una bombeta de similars característiques però menys potent (20W), com la philips Capsuleline 20W o la Osram 64427 S.

Osram 64427 S - Philips 7023

També serà necessari dispersar el llum per evitar percebre el filament. Per aquest propòsit servirà un tros de plàstic blanc que pugui resistir el calor.

Difusor de plàstic

Deixo també una imatge dels nous components a lloc:

Llegir més!

Español | English

Ampliant la finestra de projecció

Recentment he estat cercant informació sobre l'estàndard de cinema en 8mm i Super8. En particular, la mida de la finestra.

L’estàndard diferencia entre les dimensions de finestra de la càmera i de la finestra de projecció:

	Finestra càmera	Finestra projecció
8mm	4.9mm x 3.7mm	4.4mm x 3.3mm
Super8	6.2mm x 4.2mm	5.5mm x 4.0mm

La dimensió de la finestra de la càmera és la mida del rectangle amb el que la càmera va exposar la pel·lícula, mentre que la dimensió de la finestra de projecció és la mida del rectangle per on el projector reprodueix l’imatge.

Com la dimensió de la finestra de projecció és sensiblement menor que la de la càmera, s'entén que l'estàndard preveu que es retalli l'imatge.

La finestra de projecció de l'Eumig Mark 8 fa, aproximadament, uns 4.2mm x 3.1mm en 8mm. Mentre que en Super8 és d'uns 5.1mm x 4.0mm. En tots dos casos es perd encara una mica més d'imatge respecte a l’estàndard de projecció.

De tota manera, perquè limitar la captura al que ens dóna la finestra de projecció, quan la càmera, segons l’estàndard, hauria fet una exposició sensiblement més gran?. A més, algunes fonts indiquen que, al marge d’estàndards, el guany en alguns casos podria arribar fins al 25%.

Seria, doncs, interessant pensar en modificar el projector per aconseguir recollir el màxim possible.

L'eumig Mark 8 està equipat amb uns adaptadors que modifiquen la finestra de projecció segons el format. Usant-ne uns d'especials, amb la finestra ampliada, es podria reproduir el fotograma complet.

Deixo unes imatges animades on es mostren els punts clau (en vermell) per aconseguir unes peces alternatives plenament funcionals.

I un link amb informació de molts més formats cinematogràfics: Film formats

Llegir més!

Español | English

El Projector

Finalment, ja he triat el projector!

Es tracta d'un Eumig Mark 8 del meu avi que, malgrat els anys, encara sembla que funciona prou bé.

El Mark 8 és un projector fet a Àustria cap a 1968. És molt robust, quasi no té electrònica, i és apte per 8mm i Super8. Per desgràcia, no és sonor.

La casa Eumig va ser fundada a Viena (Àustria) al 1919 com a fabricant de productes de metall, i no va començar a desenvolupar els seus famosos projectors i càmeres fins als anys 30 del segle 20.

Desgraciadament, després d'una desastrosa col•laboració al 1976 amb Polaroid, per desenvolupar el seu sistema "Polavision", Eumig va iniciar un declivi que els va portar a la fallida al 1982.

Fonts:

• Super 8 database (Eumig Mark 8)

• Defunct companies (buscar Eumig)
• Super 8 database (Eumig)
• Wikipedia (Eumig - Alemay) - Ecomomy-point (Eumig)

• Wikipedia (Polavision)
  
  

Llegir més!

Español | English

Triant el mètode

He estat fent un recull dels mètodes que he vist que es fan servir habitualment per realitzar el Telecine.

La veritat és que hi ha moltes variacions i cada una té els seus punts forts.

Per triar, he intentat arribar a un compromís entre complexitat i qualitat del resultat.

Com no vull avorrir amb un llarg post comparant totes les opcions, sols resumeixo la tria final.

Després d'avaluar-ho, m'he decidit per intentar els següents dos mètodes:

• Gravació en viu, del fotograma, en vídeo d'alta definició 1080p a 25fps.
• Fotografiat del fotograma, quadre a quadre, i posterior muntatge en vídeo 1080p amb els fps d'origen.

Descarto els mètodes d'screening i d'scanning. Els primers per donar poca qualitat, i els segons per ser cars i massa sofisticats.

Qüestions comuns a tenir en compte:

• Trobar un projector fiable que serveixi tant per 8mm com per Super8 i, si pot ser, sonor.
• Reduir la potencia i difuminar la font d'il·luminació del projector.
• Trobar l'òptica que cal fer servir per ampliar suficientment el fotograma.
• Experimentar amb tècniques de postproducció digital per fer les correccions oportunes i el muntatge final.

Queden pendents alguns aspectes particulars, a tenir en compte per cada un dels mètodes però, per començar, ja està prou bé! :)


Deixo uns vídeos d'exemple de cada un:


Registrant en video a nivell de fotograma...



Fotografiant quadre a quadre...

Llegir més!

Español | English

Inauguració

Aquest blog el dedicaré a registrar l'evolució del projecte de telecine casolà que he iniciat fa poc.

L'objectiu del projecte és aconseguir "telecinar", amb la millor qualitat possible, el petit arxiu familiar de pel.licules, en 8mm i Super8, que fa anys que es guarden a casa.

I... què és el "Telecine"?... doncs el procés que permet canviar el format d'una pel.licula de cinema a vídeo. Pel cas que ens ocupa, de 8mm o Super8 a vídeo en alta definició 1080p.

I... per que no fer-ho fer professionalment, per un laboratori que s'hi dediqui?... doncs per que és car, és possible que no em satisfaci el resultat,... i és infinitament menys divertit!!! ;)

A la web es poden trobar altres projectes similars, així que crec que amb una mica d'inspiració, paciència i sentit comú també ho hauria de poder fer.

Deixo alguns links amb informació sobre el tema:

• Movie making manual - Telecine
• 8mm, Super 8mm, and 16mm film to digital video tutorial
• DIY Super8 Telecine

Més un exemple de telecine de no molt bona qualitat...

I un exemple amb una qualitat que ja m'agradaria poder aconseguir...

Llegir més!

Español | English