Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eumig. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eumig. Mostrar tots els missatges

diumenge, 21 de març del 2010

Telecine demo

Després de les qüestions d'òptica, els punts clau ja estan tots resolts.

Per properes entrades, sols quedarà explicar els aspectes de control i captura d'imatges.

Mentre, deixo un vídeo per mostrar-ho tot en funcionament



Fins aviat!
Llegir més!

Español | English

dijous, 11 de febrer del 2010

Òptica

Una de les fites bàsiques per poder fer la digitalització és tenir un sistema de captura adequat, en quant a qualitat però també en quant a cost.

L'aposta seria intentar usar, tant com sigui possible, components d'electrònica de consum que, potser ja tenim a casa o tenim pensat tenir.

Una càmera de vídeo HD domèstica, i una tarjeta capturadora per PC, és el mínim necessari.

Una videocàmera bàsica tindria un zoom de x10 amb una distància d'enfoc mínima d'entre 500mm i 1000mm. Un zoom com aquest és insuficient per ampliar el fotograma de la pel.licula de 8mm i el sistema no seria gens compacte.


Per tant, és necessaria una ampliació major i enfocar de més a prop, i com les videocàmeres domèstiques no tenen òptiques intercanviables, caldrà fer algun tipus modificació per adaptar-les al que necessitem.

Existeixen lents accessòries que permeten guanyar en ampliació i reduir en distancia d'enfoc: són les lents de macro o "close-up".


Aquestes lents s'acoblen com un filtre, i permeten obtenir una imatge virtual ampliada quan ens acostem al subjecte a la distancia focal de la lent.


Usant l'Eumig Mark 8 com a projector, no podrem posicionar la càmera a menys de 100mm de distancia del fotograma, ni tampoc col·locar cap component òptic més aprop de 60mm. Així, necessitem una lent d'entre 60mm i 100mm, suposant que tenim una ampliació suficient amb el zoom de x10 de la càmera.

Com a regla general: com més petita és la distancia focal més gran és l'ampliació. Així, caldria buscar una lent de 60mm aproximadament però, com no hi ha lents fotogràfiques al mercat amb aquesta distancia focal, s'han de buscar alternatives.

El que es necessita és una lent que per una banda reculli rajos de llum provinents d'un punt i els emeti paral·lels. Bàsicament això és una lent convexa.


Es diu que un sistema com aquest funciona de forma afocal, ja que no focalitza la imatge en un punt, si no que proporciona un feix de llum que posteriorment ha de ser enfocat.

Hi ha diversos tipus de lents convexes: planoconvexes, biconvexes, doblets acromàtics, triplets... Les lents de més "qualitat" són normalment doblets o triplets acromàtics, així que ens centrarem en aquest dos tipus.

La solució: un doblet acromàtic de 63,5mm (~ +16 dioptries) i un diàmetre de 25,4mm d'Edmund òptics. Altres opcions, a preus molt més econòmics, es poden trobar a surplusshed, però amb menys garanties en quan a la qualitat òptica.

Deixo tres imatges: la lent acromàtica, l'adaptador per muntar la lent, i tot el conjunt.

NT49-780-INK

Adaptador i lent

Adaptador, lent, camera i projector


I també un fotograma capturat:


Llegir més!

Español | English

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Modificant la font de llum (2)

Fent algunes proves he vist que seria convenient tenir una mica més de control sobre la transmisió del motor i sobre la llum.

Originalment el Mark 8 està pensat per que no es pugui tenir la llum completament encesa si el fotograma esta parat, per evitar que es pugui cremar.

El control de parada de la imatge abaixa un filtre per reduir el calor, però també canvia la tonalitat de la llum. A banda, per activar-ho, cal passar per l'estat en que la transmissió està connectada, i és poc pràctic.


Aprofitant que la nova bombeta dissipa menys calor, es podrien fer algunes modificacions per permetre activar/desactivar la il·luminació, al marge de tenir la transmissió connectada.

Els canvis són els següents: (Els cables blaus son els nous)

-Instal·lar un nou cable connectat a un dels contactes de la bombeta (Substituint el connector vermell)


-Instal·lar un nou cable connectat a un dels contactes de la font d'alimentació (Substituint el blanc)


-Instal·lar un interruptor en el nou cablejat.


Ara el moviment de la pel·lícula és independent de la il·luminació. Sols cal actuar sobre l'interruptor.
Llegir més!

Español | English

dimecres, 3 de setembre del 2008

Modificant la font de llum

Un cop triats els mètodes i el projector, ja es pot anar pensant en tractar algun dels temes pendents. Per exemple, adaptar la font de llum a les noves necessitats.




Els projectors estan originalment dissenyats per garantir una intensitat lumínica adequada per projectar, els relativament petits fotogrames, a varis metres de distancia i amb una mida centenars de vegades superior.

Si el que es vol és registrar-ho directament, sense projectar, la font de llum estàndard del projector resulta clarament excessiva.

A més, es possible que treballem amb velocitats de projecció baixes, i amb una font lumínica tant potent i proporcionalment calenta, hi ha el risc de cremar la pel•lícula.

Així, si és possible, cal trobar una alternativa de menys intensitat però també que generi menys calor.

Originalment l'Eumig Mark 8 està equipat amb una bombeta halògena de 12v i 100W de potencia amb base GY6.35 (Philips 7023).

Com a alternativa, es pot provar amb una bombeta de similars característiques però menys potent (20W), com la philips Capsuleline 20W o la Osram 64427 S.

Osram 64427 S - Philips 7023


També serà necessari dispersar el llum per evitar percebre el filament. Per aquest propòsit servirà un tros de plàstic blanc que pugui resistir el calor.

Difusor de plàstic


Deixo també una imatge dels nous components a lloc:



Llegir més!

Español | English

dimecres, 13 d’agost del 2008

Ampliant la finestra de projecció

Recentment he estat cercant informació sobre l'estàndard de cinema en 8mm i Super8. En particular, la mida de la finestra.

L’estàndard diferencia entre les dimensions de finestra de la càmera i de la finestra de projecció:


Finestra càmera

Finestra projecció

8mm

4.9mm x 3.7mm

4.4mm x 3.3mm

Super8

6.2mm x 4.2mm

5.5mm x 4.0mm


La dimensió de la finestra de la càmera és la mida del rectangle amb el que la càmera va exposar la pel·lícula, mentre que la dimensió de la finestra de projecció és la mida del rectangle per on el projector reprodueix l’imatge.


Com la dimensió de la finestra de projecció és sensiblement menor que la de la càmera, s'entén que l'estàndard preveu que es retalli l'imatge.

La finestra de projecció de l'Eumig Mark 8 fa, aproximadament, uns 4.2mm x 3.1mm en 8mm. Mentre que en Super8 és d'uns 5.1mm x 4.0mm. En tots dos casos es perd encara una mica més d'imatge respecte a l’estàndard de projecció.

De tota manera, perquè limitar la captura al que ens dóna la finestra de projecció, quan la càmera, segons l’estàndard, hauria fet una exposició sensiblement més gran?. A més, algunes fonts indiquen que, al marge d’estàndards, el guany en alguns casos podria arribar fins al 25%.

Seria, doncs, interessant pensar en modificar el projector per aconseguir recollir el màxim possible.

L'eumig Mark 8 està equipat amb uns adaptadors que modifiquen la finestra de projecció segons el format. Usant-ne uns d'especials, amb la finestra ampliada, es podria reproduir el fotograma complet.

Deixo unes imatges animades on es mostren els punts clau (en vermell) per aconseguir unes peces alternatives plenament funcionals.








I un link amb informació de molts més formats cinematogràfics: Film formats


Llegir més!

Español | English

dijous, 31 de juliol del 2008

El Projector

Finalment, ja he triat el projector!

Es tracta d'un Eumig Mark 8 del meu avi que, malgrat els anys, encara sembla que funciona prou bé.

El Mark 8 és un projector fet a Àustria cap a 1968. És molt robust, quasi no té electrònica, i és apte per 8mm i Super8. Per desgràcia, no és sonor.


La casa Eumig va ser fundada a Viena (Àustria) al 1919 com a fabricant de productes de metall, i no va començar a desenvolupar els seus famosos projectors i càmeres fins als anys 30 del segle 20.

Desgraciadament, després d'una desastrosa col•laboració al 1976 amb Polaroid, per desenvolupar el seu sistema "Polavision", Eumig va iniciar un declivi que els va portar a la fallida al 1982.

Fonts:

Llegir més!

Español | English