Es tracta d'un Eumig Mark 8 del meu avi que, malgrat els anys, encara sembla que funciona prou bé.
El Mark 8 és un projector fet a Àustria cap a 1968. És molt robust, quasi no té electrònica, i és apte per 8mm i Super8. Per desgràcia, no és sonor.
Desgraciadament, després d'una desastrosa col•laboració al 1976 amb Polaroid, per desenvolupar el seu sistema "Polavision", Eumig va iniciar un declivi que els va portar a la fallida al 1982.
Fonts:
2 comentaris:
i que farás amb l'audio, si dius que el porjector no es sonor??, despres ho pots digitalitzar a part?
L'audio s’haurà de reproduir en una segona fase, digitalitzar-lo i afegir-lo al vídeo en postproducció.
Hores d’ara no se a quants fps’s caldrà projectar les cintes, però molt probablement serà a diferent velocitat de la d’origen. Això afecta molt particularment al so, i per simplificar, caldria donar-li un tractament diferenciat.
També és possible fer la digitalització del vídeo quadre a quadre, i en aquest cas el so també s’hauria de tractar a banda.
En qualsevol cas, penso que ha de fer-se per separat, més en cara si pensem que ens podem trobar amb so magnètic, òptic, i inclús en varies pistes.
Publica un comentari a l'entrada